Canamunt i Canavall foren els dos bàndols nobiliaris que s’enfrontaren a la Ciutat de Mallorca i a tota l’illa a finals del segle XVI. Les causes d’aquest enfrontament són complexes i s’han de cercar en les lluites nobiliàries mallorquines dels segles anteriors. També s’han de tenir en compte els moviments de la noblesa per monopolitzar el poder polític i econòmic de Mallorca després de les lluites civils de les Germanies, els llargs plets que mantenien entre ells i la boja carrera per aconseguir títols nobiliaris que els equiparassin a la noblesa espanyola.
Encara que l’enfrontament originàriament fou entre bàndols nobiliaris urbans, tendí a absorbir i enquadrar altres bàndols de la part forana que cercaren la protecció i suport de les poderoses faccions aristocràtiques. D’altra banda els nobles tendiren a organitzar escamots particulars per perpetrar les seves actuacions i en aquests escamots hi participaren de manera activa, a la part forana, les colles de bandolers. Els grups nobiliaris actuaren sobretot a la ciutat, però feien baixar bandolers per dur a terme les seves venjances i donaven suport logístic i de tota classe als moviments de les colles amigues arreu de Mallorca.
La historiografia clàssica mallorquina parla dels moviments socials iniciats en el segle XIV amb l’Assalt del Call, continuats per la Revolta Forana en el segle XV, per les Germanies en el segle XVI i en el segle XVII per les banderies de Canamunt i Canavall i el bandolerisme.