Quan va néixer Orgull Llonguet teníem una missió molt clara: fer poble a Ciutat.

Vàrem voler començar reclamant el mal nom. Continuàrem fent unes festes del Sant Patró participatives. I finalment, l’any 2015, vàrem decidir fer una cosa que Palma necessitava: una festa d’estiu amb elements d’una història poc coneguda. Canamunt i Canavall no és una batalla d’aigua, és la història de Ciutat. És sentir-te Canamunter i Canavaller i lluitar pel teu bàndol. És unió i és fer-te amic del teu “enemic” quan s’acaba l’aigua i ballam tots plegats.

Però hi ha 3 coses molt importants que necessitam per poder fer Canamunt i Canavall. La primera: gent implicada, tant voluntaris d’Orgull Llonguet, com participants (colles, senyores, gent que sàpiga qui és en Berga). La segona: doblers, fer coses com a associació autogestionada cada dia és més difícil. I tercera: ajuda per part de l’Ajuntament de Palma, o un mínim d’interès…

Per desgràcia, des de fa 2 o 3 anys, aconseguir aquestes coses és molt difícil.

És difícil tenir comunitat quan els llonguets ja no ens podem permetre viure a Palma i és difícil fer Colles quan la vida i la societat ens fan ser individualistes. És difícil fer cultura si les institucions estan més preocupades en vendre la ciutat que en recolzar a les associacions que sí que treballen per fer teixit (AVV, colles de dimonis, Ben Amics, bar Flexas…)

Sense tot això, Canamunt i Canavall perd la seva essència i es desvirtua. Hem arribat a un punt on sentim que la festa ja no ens representa. Tot el que per a nosaltres hauria de ser il·lusió i orgull es converteix en una carrera d’obstacles que ens consumeix.

En aquest context, hem hagut de prendre una decisió molt difícil per a nosaltres, enguany no farem Canamunt i Canavall.

Volem fer una passa enrere, però per poder continuar endavant. Necessitam aturar, repensar i reorganitzar.

Perquè a Ciutat encara hi ha molta feina a fer.

Deixam les armes, però mai la lluita.